IPO Catalunya

"La tendència dels últims anys és que mantenim un terme mitjà de 300 mil desplaçats anualment. Això vol dir que el problema persisteix. En 2009, vuit líders de comunitats desplaçats van ser assassinats", va explicar el president de la Codhes, Jorge Rojas, al presentar l'informe anual en roda de premsa.

Segons va explicar Rojas, el nombre de persones que han hagut de deixar el seu país va disminuir un 24 per cent, respecte a l'any 2008 però va insistir que el problema persisteix.

Durant la seva intervenció el president de l'organització va manifestar que des del 2002, un total de 2,4 milions de colombians han deixat la seva terra. Aquesta quantitat suposa el 49 per cent dels 4,9 milions de desplaçats que ha deixat com resultat la guerra interna en els últims 25 anys.

La Codhes va especificar que els desplaçats sumen 2 milions 412 mil 834 persones en el període 2002-2009. Mentre, entre els anys 1999 i 2007 "es va produir la despulla" de 5,5 milions d'hectàrees de terres a famílies camperoles. Així entre els anys 2005 i 2009 un total de 994 mil persones van oblidar la seva labor en el camp i en la producció agropecuària.

"En el centre del fenomen del desplaçament forçat està l'apropiació per la via violenta de les terres de cultiu", va sostenir Rojas, qui va retreure el procés de restitució de territoris per la via judicial i va assegurar que el procés "no ha estat efectiu".

L'organització, que ha estudiat per molt temps el conflicte intern, va sostenir que els principals responsables del problema, que ha assotat al país durant anys, són els paramilitars d'extrema dreta i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), que han provocat el 37 per cent dels casos i el 29,8 per cent respectivament.

Així mateix, va indicar que l'ús indiscriminat de mines antipersonales per part de l'escamot i les fumigacions dels cultius de coca que aplica la força pública, fomenta a les comunitats a abandonar el seu poble.

En la seva compareixença, Codhes també va analitzar la política de seguretat del Govern del president Uribe, qui va prendre el poder en l'any 2002.

El titular de l'organisme va explicar que els resultats "qüestionen seriosament aquest model".

"És evident que hi ha avanços en alguns sectors de la societat però no per a tota la població, la qual cosa posa en dubte el component democràtic de la política de seguretat", va insistir Rojas.

Colòmbia podria trobés en l'abisme "si persisteix la guerra interna, la despulla i la no restitució de terres, la irrupció de noves bandes paramilitars, la disseminació de cultius d'ús il·lícit, la fragmentació de cartells de la droga i el model de desenvolupament rural que accentua la iniquitat i aprofundeix la injustícia social en el camp", va reafirmar Rojas.

Entre els departaments més afectats es troben: Va xocar, Nariño, Antioquia, Còrdova, Cauca, Arauca, Vall del Cauca, Risaralda, Bolívar, César, Meta i Guajira.

Segons el Codhes només el departament de Nariño registra el 56 per cent del total dels desplaçaments forçosos. Aquesta regió, fronterera amb Equador és el més afectat per la constant guerra que manté l'Exèrcit colombià amb les FARC.

Altre problema al que es va referir l'organització va anar a l'alarmant quantitat de refugiats. Fins al 2008 es van registrar 374 mil persones. Mentre que només en l'any 2008 uns 25 mil 430 colombians van sol·licitar asil en 34 països.

"Colòmbia és el cinquè país d'origen de refugiats en el món després d'Afganistan, L'Iraq, Somàlia i Sudan", va destacar Rojas.

D'altra banda, el director de Codhes, Marcos Romero, va rebutjar les accions del Govern per presentar "informes preliminars com definitius per a fer propaganda" i va exhortar a "que no negui la realitat" dels desplaçats a Colòmbia.

En aquest sentit, va exigir comptes a la Procuraduría General de la República sobre el motiu que la va dur a repudiar la petició d'estatus de desplaçat a almenys 100 mil colombians.