IPO Catalunya

Per tercer any consecutiu, el 6 de març és una data de solidaritat amb les víctimes del terrorisme de l'estat colombià, en el qual es busca denunciar l'estat d'impunitat estructural a Colòmbia (catalógada com la més estable d'Amèrica Llatina), però les xifres de la qual de violacions de drets humans s'assemblen (o superen en alguns casos) les dades de les dictadures militars del Con Sud.

Com cada any, l'acte es farà:

Dissabte 6 de març a les 19h a la plaça Sant Jaume Barcelona

Declaració Pública per la memòria i contra la impunitat:

El Moviment de Víctimes de Crims de l'Estat Colombià (MOVICE) objecta i s’oposa a la continuïtat de la política de Seguretat Democràtica implementada a Colòmbia des de l’any 2002. Durant els últims vuit anys, i a pesar del increment en la despesa militar per a la seguretat, persisteix el caràcter sistemàtic de les violacions als drets humans i infraccions al dret internacional humanitari, la criminalització i persecució de l’oposició política, l’exili, el desplaçament forçat i la imposició d’un model econòmic que aprofundeix la pobresa, la destrucció de la biodiversitat i la possibilitat de garanties i satisfacció per als drets a la veritat, a la justícia i a la reparació integral.

Els vuit anys d’implementació de la política de Seguretat Democràtica s’ha expressat en:

- Una política de perdó i oblit per als paramilitars. Dels 35.353 paramilitars que s’han desmobilitzat, solament 698, o sigui un 1.98%, estan sent processats pels delictes comesos i solament 1 ha estat condemnat. Condemna que va ser anul·lada per la Sala de Cassació Penal de la Cort Suprema de Justícia.

- La implementació d’accions criminals en totes les esferes del govern colombià. Fins al moment, més de 133 congressistes i ex-congressistes han estat investigats pels seus presumptes nexes amb paramilitars. També són investigats per delictes greus com assassinats i desaparicions forçades 14 ex governadors, 7 exdiputats i 35 exalcaldes, la gran majoria d’aquests pertanyents al partit polític del 'actual president Álvaro Uribe Vélez[1].

- El Director del Departament de Seguretat (DAS) durant el període que va de 2002 a 2005, es troba detingut per nexes amb paramilitars, interceptaciones il·legals de les comunicacions i per la creació d’un òrgan il·legal que tenia com fi fer seguiment i intimidar a jutges, defensors de drets humans, periodistes i opositors polítics.

- Segueixen operant més de 22 grups paramilitars, que a la fi de 2009 contaven amb 11.000 membres armats[2], el mateix nombre que reportaven per a l'any 2002.

- L’extradició de 23 caps paramilitars als Estats Units com forma d’evitar que les víctimes obtinguessin informació sobre els beneficiaris i autors intel·lectuals de més de 30.000 crims de Lesa Humanitat.

- La Fiscalia General de la Nació està investigant més de 1200 casos d’execucions extrajudicials comeses per la Força Pública entre els anys 2002 a 2008.

- Un permanent incompliment als principis del Dret Internacional Humanitari amb la utilització de la població civil en el conflicte armat sota diferents modalitats com “la xarxa d'informants”, “soldats per un dia”, “famílies guardaboscos”, “estudiantes informants”, “taxistes informants”, entre uns altres.

- El lliurament de 7 bases militars al govern dels Estats Units, deixant per fora del control nacional les accions comeses per aquestes forces militars i atorgant fur militar enfront dels delictes que els nord-americans puguin cometre en el nostre país.

- Una pràctica sistemàtica de persecució i criminalització de l’oposició política, amb assenyalaments detencions massives i individuals de líders socials, polítics i defensors de drets humans.

- Del 2002 al 2009 més de 430 sindicalistes han estat assassinats; tan sols en l’any 2008 van ser assassinats 49 sindicalistes[3].

- La falta de garanties per a les víctimes, que s’expressa en les més de 800 sol·licituds de protecció sol·licitades a La Procuraduría General de la Nació en l’any 2008[4].

- Les dones colombianes sofreixen una violació sistemàtica i generalitzada de tots els seus drets humans, són víctimes de feminicidis, han hagut d’exiliar-se, refugiar-se o migrar per a salvar i/o millorar les seves vides i les de les seves famílies, són sotmeses a violència sexual, traficades i explotades.

- S’ha presentat un increment en el desplaçament forçat. Diàriament es desplacen un terme mitjà de 1.250 persones i el 75% d’elles són dones i nens.

- Increment de la despesa en defensa i seguretat, desatenent la inversió social en salut, educació, ocupació, habitatge.

- Increment de la pobresa i de la desigualtat social, que s’agreuja amb la implementació d’un model econòmic que propendeixen per la signatura de tractats de lliure comerç que només beneficien a empreses transnacionals.

- L’aplicació de diversos mecanismes d’impunitat que permeten l’excarcelació de militars implicats en execucions extrajudicials i de polítics vinculats al paramilitarisme.

Per tot això, el Moviment de Víctimes de Crims de l'Estat Colombià, i els col·lectius i organitzacions que ho donen suport i signen aquesta declaració, rebutgen la continuïtat de la política de Seguretat Democràtica i les polítiques d’impunitat implementades a Colòmbia.

Per veritat, justícia, reparació integral, garanties de no repetició, i per un retorn digne i amb garanties per als exiliats polítics.

Signen:

Moviment de víctimes de crims de l'Estat Colombià - Capítol Catalunya –

6 de Març de 2010 Barcelona - Catalunya